El perill de ser "una" agent de circulació
A l'estiu de fa uns anys quan encara feia servei al carrer, mentre controlava la sortida de les escoles i el meu uniforme es composava d'una camisa i d'una faldilla, vaig constatar un vehicle que es dirigia cap a mi.
Quan s'anava apropant,va disminuir la velocitat, al principi desconeixia el motiu però vaig descobrir la raó per la qual reduïa, era jo, aquell home estava amb la mirada fixa a sobre meu i no sabria dir en quina part. Però de lo que si estic segura es de que estava absort mirant-me, cada cop disminuïa més i més la velocitat fins al punt que quasi es va aturar.
Lo pitjor de tot va ser que el vehicle que venia darrera tampoc estava molt atent, no sé si també per culpa meva o per altres motius, la qüestió es que un vehicle parat i l'altre sense frenar a temps, van tenir una petita col·lisió, afortunadament per tots no va haver-hi ferits, només danys materials, el segon demanava al primer el motiu pel qual s'havia aturat i el segon imagino que per vergonya no volia dir-ho. Tot va acabar amb un constat amistós i el trànsit restablert. Son petites coses que mai s'obliden i t'apugen l'ànim aquells dies que estàs una mica aixafada.